Una altra recomanació, aquesta molt dura. Timbuktu mostra l’absurd i la barbàrie del jihadisme, combinant poesia, bellesa i terror.
Una ciutat, al nord de Mali, sotmesa al control i la violència del terrorisme islàmic. Una família que viu a les dunes i sembla estar al marge fins que un fet fortuït porta el protagonista a mans de la més que qüestionable “justícia” que prohibeix la música, el futbol, el riure..., obliga les dones a portar vel i guants i les converteix en una ombra tot i que intenten resistir amb un mínim de dignitat. Un final simbòlic on tothom corre, no se sap cap a on, no se sap per què...
La película ens fa sortir del cine amb el cor ben encongit; no oblidem que el que explica no és pura ficció, però ens ensenya i el coneixement és l'inici de tot canvi.
No us la perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada